Ja en ve lo sant diumenge lo diumenge del(s) rams, ja en pararem les taules de palmes i (de) rams, Jesús, Maria, de palmes i de ram.
Al mig d'aquesta sala si n'hi ha un banc molt gran, (a) un cap hi seu Sant Pere, (a) l'altre hi seu Sant Joan.
I al mig dels dos deixebles, Jesús hi està plorant. Jesús, Maria,Jesús n'està plorant.
En Pere li pregunta: - Per què en ploreu tant? - No en tinc de plorar, Pere, no en tinc de plorar tant; Jesús, Maria, no en tinc de plorar tant. Són tres de companyia, la mort m'està encercant; són tres de companyia, la mort m'està encercant; Jesús, Maria, la mort m'està encercant.
L'un és el malvat Judes, l'altre és el Barrabàs, l'altre és el barataire, sempre està baratant, Jesús, Maria,sempre està baratant.
Lo barata a Déu lo pare per trenta diners d'arjant; lo.... a Déu lo pare per trenta diners d'arjant.
Enviarem un càstig, que se'n recordaran; farem (as)secar les vinyes, també los blats pel camp. Farem (as)secar les vinyes, també los blats pel camp i els ocells que van per l'aire morts per terra cauran, morts per terra cauran.
Les pedres precioses pel mig se'n partiran, els infants que han de néix(r)er tampoc no naixeran, tampoc no naixeran, Jesús, Maria, tampoc no naixeran. Maria, dolça mare, no els hi vulgueu tan mal: ja ve la qu(a)rantena ja tots confessaran, ja tots confessaran, Jesús, Maria, ja tots confessaran. Ja ve la qu(a)rantena, ja tots confessaran; ja ve pasqua florida: ja tots combregaran, ja tots combregaran.
Observacions:
Aquesta cançó -anomenada habitualment com a "Cobles del ram" o "Goigs del ram"- la trobem recollida en fulls solts (1 i 2) i en diverses cançoners i amb moltes variants.
Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 i amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom de El castigo.
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
Segons explica Joan Amades al segon volum de Folklore de Catalunya (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."
Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."
Entrevista realitzada per Albert Massip, l'abril de 2015
