Lletra:

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar,
s’obre una plana riallera,
és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s’hi va;
tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!

Salut, salut, noble Empordà! 
Salut, salut, palau del vent!
Portem el cor content i una cançó.

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora se irà fent
de germanor,
i una cançó.

Dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al matí que el sol hi és bo,
ella canta a nit de lluna plena. 

Nià, nià.

Ella canta: -Pastor, me'n fas neguit.
Canta el pastor: -Me'n fas neguit, sirena. 

La, lala là.
 
-Si sabessis el mar com n'és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!
-Si baixessis series mon marit.
-Si pugessis ma joia fora plena.
-Si sabessis el mar com n'és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!
 
La sirena se féu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabana;
fou l’Empordà!