La son, son

Nom de l'informant

Maria Soler i Turró

Municipi de residència

Roses

On, com i de qui la va aprendre

Probablement, de la seva àvia.

Gravació realitzada per Albert Massip, Esteve Palou (fill de la cantadora) i Xènia Berta, el desembre de 2014.

Lletra

Son, son, son,
vine, vine, vine;
son, son, son,
vine que tinc son.

Si la son m'agafa,
sota la flassada,
si la son me ve,
jo m'hi (a)dormiré.

Observacions

La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:

1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.

2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.

3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom. *

4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.

A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, de l'any 1928 aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades.

* Tal i com trobem al "Diccionari català-valencià-balear" (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.