Cançons

La pubilla més bonica
sota el pla de l'Empordà,
la comarca més ufana
que a tot Catalunya hi ha.

El meu pare vol casar-me
i amb un jove de ciutat
que a l'estiu ve a la masia,
i de mi s'ha enamorat.
Oidà, oidà,
jo no m'hi vu(i) casar,
oidà, oidà,
jo no m'hi vu(i) casar.

N'hi ha en el mas molta alegria,
lluna clara i roent sol,
tan bon punt clareja el dia
ja refila un rossinyol.

I allà dalt de la muntanya
n'hi pastura un gros ramat,
i el pastor de les (au)velles
n'és el meu enamorat.
Oidà, oidà,
és el que em vu(i) casar,
oidà, oidà,
i és el que em vu(i) casar.