Cançons
La noia de l'Empordà
Una cançoneta nova bé l'haureu sentit cantar,
n'és treta d'una minyona i a la vila de Llançà.
Si n'hi han tres que la festegen, tots tres s'hi volen casar,
(…)
Es tracta d'un fragment de la balada "La noia de l'Empordà", recollida ja per Manuel Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1884) amb el títol "La nina del Ampurdán". En aquest mateix arxiu en recollim una versió semblant de Banyoles.
L'inici d'aquesta balada és molt semblant al d'una altra coneguda com "La minyona de l'Empordà", "La minyona d'Andorra" o "L'Andorrana".
D'aquesta última, la primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals amb el títol "Compensación". Al mateix "Romancerillo catalán" (1882) trobem una breu anotació d'una cançó amb el títol "La niña del valle de Andorra". També l'hem trobat a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró – amb el títol "L'Andorrana" – o al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll i Les Llosses als anys 1919 i 1920.
La Maria passa llargues temporades a casa del seu fill, a Sant Daniel (Girona).