Cançons
Quan jo me'n poso la cotilleta
Quan jo me'n poso la cotilleta,
faig ai, ai, ai,
faig ai, ai, ai.
Que m'és ..... (petita)
que m'és estreta.
Quan jo me'n poso la caputxeta,
faig tris, tris, tris,
faig tris, tris, tris.
Me'n vaig a missa tota soleta,
ben recollida i ben modesteta.
Tris, tris, tris, tris, tris, tris, tris,
tris, tris.
Haig de senyar-me i a(jona)llar-me,
tinc que resar i meditar;
com que m'agrada l'enriolar-me,
el mirar enlaire i el bellugar-me,
la caputxeta me'n diu: filleta,
això no es fa, això no es fa.
Ben humil i penedida,
m'a(jono)llot de seguida.
La caputxeta la vull guardar
que per (a)nar a missa molt bé m'està.
La caputxeta la vull guardar
que per (a)nar a missa molt bé m'està, oidà!
És un fragment d'una composició del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i Badia (Barcelona, 1880 – 1953), introductor del mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya. La cançó, amb el títol original "Quan jo me'n poso la cotilleta", va publicar-se l'any 1916.