signatura_PNC2022.jpg

A la vila de Banyoles

Nom de l'informant: Quimeta Arpa i Casellas

Data i lloc de naixement: 04/02/1923 (Cornellà de Terri)

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: De joveneta, la cantaven les seves germanes.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Noble ciutat de Banyoles
de tot cor us saludem;
cantarem tres meravelles
perquè tots les sapiguem.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal. 

Per les hortalisses,
un estany tenim;
s'ajunten les aigües
i formen un riu. 

D'aigües bones no ens en falten,
totes bones per demés (?),
fins hi ha la Font Pudosa
que en distreu molts forasters.

De nenes xamoses
no en falten tampoc,
i amb els ulls hermosos
que ens roben el cor.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal.


 

Observacions:

A partir de viersos testimonis, sabem que aquesta cançó es cantava a Banyoles a partir de la dècada de 1910. Tot i que no n’hem trobat indicis a la premsa antiga, sí que apareixia gairebé intacta al programa de la Festa d'Estiu de 2002 de Maçanet de Cabrenys, amb les referències banyolines substituïdes i alguns versos afegits.

Mentre que a Banyoles la cançó havia quedat relegada a l’àmbit privat i poc gent la recordava, a Maçanet encara s’havia cantat fins a mitjans anys 80 en aplecs, festes escolars o anant d’excursió.

Tant per la mètrica de la cançó, més regular en la versió banyolina, com per la referència a la “Suïssa espanyola” (apel·latiu atribuït a la infanta Isabel de Borbó (1851-1931), que va visitar Banyoles el 21 de juliol de 1912), sabem que la versió original és la de Banyoles. En la gravació que presentem, l'estrofa que conté aquesta referència és absent.

Sobre el viatge de la cançó fins a Maçanet de Cabrenys, només podem conjecturar. Podria ser que l’explicació fos el boca-orella, és a dir, la transmissió oral: algú amb vincles entre ambdues poblacions hauria portat la cançó d’un lloc a l’altre. Ara bé, el fet que a Maçanet també s’hi cantessin els “Nou goigs”, una versió adaptada d’una cançó original de Joan Matamala “Pedrera de Mata” (1871-1940), ens porta a pensar que podria haver passat el mateix amb “Raça maçanetenca”, en origen una cançó centrada a Banyoles del mateix Matamala.

En qualsevol cas, és clar que la cançó té una arrel festiva. Podria haver format part del repertori dels nombrosos cors masculins que cantaven a les festes locals de la societat banyolina, o bé haver-se interpretat a les cantades de caramelles de Pasqua, molt vives a Banyoles en aquells anys.

 

 

 
Enregistrament realitzat el juliol de 2014 per Albert Massip.