Cançons
La ginestaire
Jo en sóc la ginestaire, ginestadora;
jo porto(t) de muntanya la flor més groga.
(na, nanananana.... dubta) que és molt flairosa.
Mireu d'aquesta tenda: florida flor.
Per collir un ram de ginesta,
jo me'n (ai)xecot de matí,
ben airosa i ben contenta,
agafo el meu cistellí.
Pel(s) carrers i pe(r) les places
vaig buidant mon cistelló;
qui se n'(u)mple les butxaques,
qui se n'(u)mple el mocador.
Sóc sageta voladora,
tinc el cor(t) enamorat;
trabucar la inofensiva
quan la tiren a grapats.
Ginestaire tots me'n diuen;
ets més bella que la flor,
ets més bella que la flor.
Ginestaire, si és ta flaire,
que flairós tindràs el cor,
que flairós tindràs el cor(t).
És un cuplet probablement de l'any 1918 amb música de Joan Suñé i escrit per Joan Costa i Deu o Leopold Negre. A causa de la seva popularitat, el mateix any ja va publicar-se un primer enregistrament d'àudio interpretat per la cupletista Pepita Ramos "Goyita".