A Xauxa

Nom de l'informant: Maria Garnatxe i Garriga

Data i lloc de naixement: 18/02/1926 (Vilallonga de Ter)

Municipi de residència: Girona

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de jove, cosint al taller a Vilallonga de Ter

Lletra:

Anem a Xauxa si voleu venir,
marxem, marxem, marxem
i no ens entretinguem.

Les fonts de Xauxa no són pas com les d’aquí;
aquí ragen aigua i allà ragen vi.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.

Allà les noies són rosses com un fil d'or
i són capaces de fer qualsevol favor.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Allà els a(r)bres no han sigut mai esporgats
i en fan carn d'olla amb mandonguilles i estofat
i vi del bo, i croquetes i mató.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Observacions:

És un fragment d'una cançó que també hem trobat amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-hi massa referències en cançoners vells, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.

Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella de la gent van portar a mitificar-se i a considerar-se com un país remot i paradisíac. També trobem casos semblants -i les seves cançons o llegendes- amb els noms de "Gandofia" (en tenim una referència de l'any 1904) o "Cucanya".

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978 el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués" amb el mateix nom.

Artur Blasco la recollida als volums III i VII de "A peu pels camins dels cançoner" als anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

No cal confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).

La Maria passa llargues temporades a casa del seu fill a St. Daniel (Girona).

Partitura:

Entrevista realitzada per Albert Massip, el juliol de 2014