Cançons

Escolta, bonica,
tu en seràs la donzelleta més aimada.
Escolta, bonica,
tu ja no en seràs mai de mi oblidada.
No oblidis tu,
no oblidis tu
l’amor més constant.

Llevantina, llevantina,
creu en mi.
La donzella enamorada
resa trista, tota sola,
perquè es sent abandonada;
de l’aimant es desconsola.
I vençuda d’enyorança,
per calmar i el seu sofrir,
espera sense recança
morir.

El món, amb tu, el veig molt més bonic,
molt més bonic.
El món, amb tu, el veig molt més bonic,
lara, lala, lalà,
lara, lala, lalà.

Escolta, bonica,
tu en seràs la donzelleta més aimada.
Escolta, bonica,
tu ja no en seràs mai de mi oblidada.
No oblidis tu,
no oblidis tu
l’amor més constant.