Cançons
Cançó de bressol
Enregistrament realitzat per Carlota Freixas i Suy, de l’escola Puig d'Arques de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", l'octubre de 2025.
Els ocellets, fillet meu, es bressolen
entre el vaivé dels humits branquillons;
els ocellets, que a la nit se (condolen),
no tenen mare que els faci petons.
Dorm, fillet meu de galtetes rosades,
dorm, fillet meu, que la nit ja és aquí,
i a dalt del cel en brilla l’estelada,
i els ulls se’t tanquen i es volen dormir.
Quan siguis gran i jo sigui velleta,
guia els meus passos com jo faig amb tu;
mes fràgis ales d’humils ocelletes
sense un costat no em podrien pas dur.
Dorm, fillet meu de galtetes rosades,
dorm, fillet meu, que la nit ja és aquí,
i a dalt del cel en brilla una estelada,
i els ulls se’t tanquen i es volen dormir.
Es tracta d'un poema d'Ignasi Iglésias i Pujadas (1871-1928). El text original és el següent:
Els ocellets, fillet meu, es bressolen
amb el vaivé dels florits branquillons.
Els ocellets que a l’hivern es condolen
no tenen mare que els faci petons.
Riu, tendre infant, quan jo et faci manetes;
riu com els àngels que juguen al cel,
que la marona sap fè unes festetes
dolces, més dolces que bresques de mel.
Sobre ma falda, cantant encisada,
jo et bressaré amb els sospirs del meu pit
com bressa l’aire les flors de la prada
bo i conhortant-les del plor de la nit.
Quan siguis gran i jo sigui velleta,
tu em guiaràs com jo et guio ara a tu:
mes febles ales d’humil ocelleta,
sense un costat, no em podrien pas dù.
Les pobres mares llurs àngels bressolen
tot refilant les més dolces cançons.
Els ocellets, fillet meu, quan es dolen,
no tenen mare que els faci petons.
La Mari la canta amb la melodia d'"El noi de la mare", tot i que ens en consta una versió de La Vall d'en Bas amb melodia pròpia.