Cançons

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

En passar prop del molí
troba algú que l'esperava,
era el fill del moliner
que li fa mija rialla.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

"Si em donessis un clavell
jo te'n donaria un altre.
Si tu em feies un petó,
jo te'n tornaria quatre".
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
  
Quan tornava de la font
li botzina així sa mare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que a penes raja.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Molt despentinada véns!
- És que el vent m'ha escabellada!
- Molt enfarinada vas!
- És la pols que aixeca l'aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca!
- Aquí dalt pot ser que no...
allà baix fa un altre oratge.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.