Cançons
Cargol, treu banya
Cargol, treu banya
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré.
Allà sempre és festa
i el sol alegra els cor.
Esclata la ginesta,
tota estrellada d'or.
La xica farigola
floreix arreu, arreu;
com més se la picola
molt més perfuma el peu.
És una adaptació de la cançó tradicional infantil, escrita per Apel·les Mestres i musicada per Domènec Mas i Serracant. Apareix publicada al llibre "Cansons per la Mainada", amb data incerta al voltants de 1909.
Pel que fa a la cançó tradicional, la primera referència que en trobem és de l'any 1874 dintre "Jochs de la infancia" de Francesc de Sales Maspons i Labrós, on s'explica que la cançó es canta posant un cargol a la mà:
Segons Joan Amades, que la recull com a "cançó màgica", se la coneix amb diverses variants i està estesa per tot el domini de la llengua catalana.