Cançons
La bolangera
Entrevista realitzada per Albert Massip a la residència Sagrat Cor de Banyoles, l'abril de 2025.
La bol(o)ngera en té un colom
que no li'n costa gaire,
tral·lalalà, lalà, lalara,
tral·lalalà, larà, larà.
-Això jo la tocava amb l'acoreon, també, la bol(on)gera...-
Hem trobat la primera referència d'aquesta cançó l'any 1874 dintre "Jochs de la infancia" de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901): 
Al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades, s'apunta que havia estat un ball molt popular ja abans del 1860 a Barcelona i que s'havia ballat arreu dels Països Catalans en diverses variants i combinacions de moviments. En aquest mateix arxiu en recollim un parell de versions més completes, com aquesta de Fornells de la Selva.
En Miquel havia acompanyat aquesta dansa-joc amb l'acordió, i n'explica el funcionament: jugaven dos nois i dues noies (normalment s'hi jugaven el beure). Els nois posaven les mans sota el braços de les noies, les noies sobre l'espatlla dels nois, i en un moment determinat de la cançó, al ritme de la música, les noies saltaven enlaire i jugaven a veure qui aguantava més.
La paraula "bolangera" (del francès "boulangère", "fornera"), a Mallorca es va convertir en "balanguera", donant nom a una cançó derivada de la que presentem aquí (de la qual s'inspira l'himne de Mallorca escrit als anys 1902-1903 i musicat l'any 1923):
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà;
posau foc a sa caldera:
sa caldera bullirà.
En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.