Cançons

Tot i ja trobar-la anomenada com a "Tio-tio fresco" en alguns mitjans de premsa dels anys 90 del s. XIX, la primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella és als números 22 i 24 de la revista nord-catalana "Revue catalane" (1908):

Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al "Cançoner de Pineda", com a cançó de ball i amb el nom de "El tió fresco". Llorens afegeix:

"... La majoria de gent diu: El TIÓ, Fresco, es a dir, que mentres pronuncien la o final de fresco perfectament àtona pronuncien ben clarament tònica la de tió. Ho escrivi, doncs, així, com si es referís a un tió (boscall groixut destinat al foc de la llar) i no pas a un tío (amb la i tònica) com altres escriuen. D'aquesta manera, també, el darrer vers de la cançóneta, el tió de paper, té significat clar."

També sabem que era una de les cançons cantades als carnestoltes d'abans de la guerra.

En Miquel recorda que aquesta cançó acompanyava un joc que feien havent sopat després de la matança del porc, o les "morts de porc", com s'anomenen a Maçanet. Com explica al vídeo, a algú se li penjava un full de diari a darrera i els altres havien d'intentar encendre-li. 

En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.