Cançons
Goits dels ous
Entrevista realitzada per Albert Massip a la residència Sagrat Cor de Banyoles, l'abril de 2025.
Lo primer n'és Verge i Pura,
que dins lo grau que en posseïu,
més que tota criatura
d'una tal (?) Glòria el goig sentiu.
Es tracta d'un fragment dels "Goigs dels ous". Segons Joan Amades, són els goigs típics de caramelles, cantats arreu de la Catalunya vella i d'origen sobretot rural. Amb diverses melodies, solien cantar-se davant de qualsevol imatge mariana (aquests són iguals que els "Goigs-camilleres del Roser" o "Los set goigs de la verge Maria de Pietat", per exemple), però a les comarques nord-gironines es coneixen sobretot els de la Mare de Déu del Mont (Albanyà, Alt Empordà). En aquest mateix arxiu en recollim un parell de versions més completes, com aquesta de Sant Feliu de Pallerols.
Al llibre "Goigs dels ous" (1889), Pere Vidal teoritza sobre el fet que el santuari de la Mare de Déu del Mont es trobava a l'antic terme de Sous (ara deshabitat) i que el mot podria ser una deformació de "Goigs de Sous". És justament en aquest indret on Jacint Verdaguer situava l'origen d'aquesta tradició.
Els goigs van ser molt difosos en fulls estampats, i d'aquests que presentem ja se'n coneixen versions a partir del s. XV.
Aquí en presentem un parell de versions extretes del blog Goigs i devocions populars:
"Cobles que's canten a la Mare de Déu del Mont en temps de Camilleres":
"Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont":
El nom de "Goigs dels ous", utilitzat de forma habitual a la Catalunya Nord com a substitut de "caramelles", pot provenir perfectament de l'objectiu de la recapta: aconseguir ous (i també coques, carn, etc.). En Miquel recorda aquesta tradició a Tapis. Explica que, per Pasqua, anaven amb un cistell cantant de nit per les cases de pagès i ell acompanyava el cant amb l'acordió diatònic. A vegades els donaven ous, cansalada, botifarra i fins i tot algun diner. El dilluns de Pasqua cantaven els "goits" – com són anomenats sovint al nord de les comarques gironines – dins el poble, i feien l'àpat amb el que havien recollit.
En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.