Cançons
Per amont i per avall
Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.
Per amont i per avall,
som perdut la lliga-cama,
pagaria una pesseta
que es promès l’hagués trobada.
I a la le, tinc, tinc,
que m’ha robat el cor que tinc,
i encara el tinc, i encara el gordo,
i el gordaré
fins el dia que em moriré.
Es tracta d'una follia tossenca. Segons expliquen Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), les follies eren cançons populars curtes, de caràcter festiu o picaresc, que es cantaven al carrer la vigília de les festes assenyalades, en especial al voltant de les fogueres durant la nit de Sant Joan o per Carnestoltes.
No hem trobat aquesta follia o corranda recollida enlloc més, tot i que n'existeixen de molt semblants.
Com en molts altres casos de corrandes, les follies se solien cantar intercal·lant una tornada o refrany, com en l’enregistrament que presentem.
A la tornada s'hi afegeixen altres dones, entre les quals la Lola Moré i Gascons, "Lola Baia", de la qual es poden escoltar alguns enregistraments en aquest mateix arxiu.