Observacions:

És una cançó de la qual n'hem trobat una primera referència a l'Obra del Cançoner Popular, recollida amb el mateix nom l'any 1928 a Costoja (Vallespir) i també l'any 1929 a l'Escala (Alt Empordà) com a "Cançó de Nadal".

Dintre el cançoner "Cançons de tot arreu" (1934), Mn. Francesc Baldelló la recull amb el nom d' "Els esclops del pastor" com a cançó francesa i traduïda per ell.

Joan Amades publica la següent informació referent a aquesta cançó, recollida a St. Llorens de Cerdans (Vallespir), al "Costumari català":

"Vers la darreria d'aquest temps (setembre), la gent de muntanya del vessant francès del Pirineu solia posar-se esclops. Al primer dia que se'ls posaven ho celebraven bevent una mica de bon vi. També solien cantar una cançó al·lusiva:

Ja en ve la niege;
lus bravis esclops
costerin cinc sous
quan erin nous.
Jo me'ls compreri
unus bravis esclops:
cinc sous de tatxes,
jo me'ls ferreri;
jo els estreneri,
molt bé que hi aneri.
Jo hi passegeri,
jo bé hi balleri,
jo els espatlleri,
jo me'ls tregueri
i jo els llenceri.

Al so d'aquesta cantarella s'havia fet una mena de ballada molt simple, que bé podia recordar alguna cerimònia, qui sap si màgica, relacionada amb l'estrena dels esclops, i potser encaminada a aconseguir que duressin, o que no fessin mal i, en canvi, fessin fàcil el transitar".