Cançons
La muntanya venerada
La muntanya venerada
a mi em té robat el cor,
de nit parla amb l’estelada
i de dia amb el sol d’or.
Ella s’alça enargullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè té tota la vida
i la força del demà.
Quan la plana sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
la muntanya, encara forta,
alçarà son front altiu.
És una cançó escrita al voltant de l'any 1901 amb el títol "La muntanya", fruit de la col·laboració entre el poeta i periodista barceloní Manuel Marinel·lo i Samuntà (1870-1940) i el músic Alexandre Marraco i Roca, "Mestre Marraco fill" (1866-1947). L'harmonització per a coral és de Pere Jordà i Valls (1897-1976).
A partir del vídeo penjat a youtube, en 777pep ha deixat un comentari sobre aquesta cançó:
"Versió de la darrera estrofa que cantàvem als anys 60:
Quan Espanya sigui morta
quan no hi resti ni un ser viu
Catalunya encara forta
alçarà son front altiu.
Els pagesos amb ses forques
i escopetes de caçar
treuran al Quico d'Espanya
i obtindran la llibertat."
