Vés al contingut

Cançons

L'estanc de l'aiga picant

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
1903 (Palafrugell?)
Municipi de residència
Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978. La fotografia està extreta del diari Los Sitios de Gerona (15/06/1980).
Imatge
L'estanc de l'aiga picant
Lletra

Prop de l'estanc
de l'aig(u)a picant
(ar)ran de via,
n'hi (ha)via un xinguet
que viu a Pedret
d'alegria.

Tot pescant el riu,
el seu pare en viu,
dret d'esquena,
mentres ell en peca
.........
com aquell qui re(s).

I a les bancades d'en Grobes
fent los botons,
que és tan castissa
i flamenca
teixint .......ons (?).
Com que és pencaire
i flamenca
.....................
................ de Pedret.

I si a l'estació
n'arriba un vagó
ell l'arria,
com que és tan sovint
que el troben dormint
a la via.

Tot el barri diu
que se'l farà jefe
de Celrà.

I a les bancades d'en Grobes
fent los botons....


                       (No me'n recordo...)

Observacions

És una cançó local que no hem sabut completar ni trobar recollida enlloc més.

Està construïda sobre el cuplet "La xava de Sants", amb música de Llorenç Torres "Mestre Demon" i lletra de Francesc Madrid i Salvador Perarnau. Va ser una cançó interpretada sobretot per cupletista Pepita Ramos "La Goyita". La primera referència que n'hem trobat ha estat a la premsa de l'any 1928. 

 

La fàbrica tèxtil Grober va estar situada al barri del Mercadal entre els anys 1890 i 1978. 


En Pere Oliveras havia estat paleta tota la seva vida. Conegut com a Rateta, va ser un personatge molt popular a la Girona de finals de la dictadura quan, ja de gran, es va casar amb Soledat Marquès, coneguda com a "Sidrala" (al seu primer home li deien "Sidralo") o també com a "Rateta". Tots dos, voltaven per tots els balls i festes de barri, i van ser durant una bona colla d'anys els únics que es disfressaven per carnestoltes.