Ia en pots venir, ara n'és hora; ia pots venir que el meu marit n'és fora.
Ia en pots venir, que en siguis ferrer; ia en pots venir que jo et serviré.
Io en sé una cançó de fil i cotó campanes de plat(a) i barret de senyor.
Senyor comandant que en passi a davant fer botifarres al cap del gegant.
Crida Martí la tropa és aquí de tant que en correvia se n'ha fet un pla 'la mà.
Xim-xim, les figues a quatre, xim-xim i els raïms a cinc.
I el poll i la puça se'n volien casar; ia en volien fer la gran festa i no en tenien pa.
Ia en surt a la formiga del seu formiguer, ia en respon a la rateta que jo pau us duré.
Les noies del ball de l'Arpa ia en són poques i ballen bé i en ballen la poca saltada de la manxa del ferrer.
I un jove molt llebertit que en porti llana al clatell ia m(e) l'escuren de butxaques i me'l deixen sense pell. Una guilla .... (?) carregada de raïms una nena 'xurideta i estimada dels padrins.
-No me'n 'graden les patates ni tampoc les cols de l'hort. - Ai, noia doncs que és lo te què te'n 'grada? - Només la confitura que em donava el meu xicot.
I el gall i la gallina se n'estaven al balcó i el gall li fa un petó dolent més que dolent què en diran la gent que en diguin lo que vulguin mentres jo estigui content.
Observacions:
Sembla ser una combinació entre estrofes de cançons i corrandes (cançons d'origen improvisat), de tonada i adaptació molt lliure. Hem trobat referències d'algunes parts:
- Jo sé una cançó + Senyor comandant: Hem trobat aquests primers versos al cançoner de Joan Amades (jo sé una cançó / de mel i mató) i en alguns reculls del País Valencià. Però gairebé les dues mateixes estrofes juntes, les trobem en un "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (n.21) de l'any 1896 recollides a Talarn (Pallars Jussà):
Jo'n sé una cançó
de fil y cotó,
campanes de plata,
barret de senyó.
Senyor Comandant,
casemnos tots dos:
farem butifarres
dels tripes d'un goç.
- Crida Martí. Sols en tenim una referència aquí, en aquest mateix web.
- El poll i la puça. És una cançó que ja trobem l'any 1877, al volum V de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans", de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "Lo poll y la pussa" i formada per 19 estrofes.
- Les noies del ball de l'arpa: és una fórmula molt semblant de corranda que trobem cantada i situada en diversos llocs de la geografia de parla catalana. La primera referència l'hem trobada l'any 1862 dintre "Poesias populares" de Tomás Segarra i situada a Benifallet. Aquí en tenim un dels diversos exemples de l'Obra del Cançoner Popular, recollit a St. Feliu de Guíxols l'any 1927.
- No me'n 'graden les patates: Tenim una referència a l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1929 Palmira Jaquetti va recollir una cançó a Boí (Alta Ribagorça) que contenia uns versos semblants. Aquí. També l'hem vist recollida a l'Escala l'any 1991, en un treball de Batxillerat de l'Institut Montgrí, d'una dona d'Albons nascuda l'any 1929:
No m'agraden les patates,
ni les cols de l'hort tampoc,
sinó la confitureta
que em donava el meu xicot.
- El gall i la gallina. És una cantarella infantil la primera referència de la qual és al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé.
En Matagalls vivia a La Costa Roja (St. Julià de Ramis).
Entrevista realitzada per Àngel Daban i Ramon Barceló, el maig de 1978.
