Cançons

Es tracta de dues corrandes, és a dir, dues quartetes d'origen improvisat.

La primera referència que tenim de la primera és dintre el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades. Els autors la recullen, entre moltes d'altres, emmarcada en el "ball de la Muntanyeta": 

Allà dalt a la muntanya
n’hi ha un home petitet; 
fa ballar la seva dona
amb la punta del ditet.

A la mateixa pàgina, Amades i Pujol recullen una corranda semblant a la segona que publiquem (també consultable en aquest mateix arxiu, en una versió de Porqueres):

Allí dalt de la muntanya:
si hi havia un geperut
que al bell mig de les ballades
les calces li han caigut.

La versió que canta l'Antònia, amb els versos finals "ha arrencat la correguda / i s'ha ficat a dintre un buc", havia estat estesa a l'Alta Garrotxa, la Garrotxa i el Ripollès. Palmira Jacquetti i Mercè Porta la recollien a Molló durant la missió de recerca de 1934 per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Més endavant, apareix recollida al "Cançoner de Batet" (1991). Jaume Arnella i Amadeu Rosell en van recollir exemples a Beget en dues ocasions diferents, segurament de la mateixa cantadora, Cisca de Can Batlle.