Cançons
Jo te l'encendré
Enregistrament realitzat per la mateixa cantadora, el setembre de 2024.
Jo te l’encendré,
el tio tio fresco,
jo te l’encendré
el tio de paper.
No me l’encendràs,
el tio tio fresco,
no me l’encendràs,
el tio de detràs.
Jo te l’encendré,
el tio tio fresco,
jo te l’encendré,
el tio de paper.
No me l’encendràs,
el tio tio fresco,
no me l’encendràs
el tio del detràs.
Jo te l’encendré,
el tio tio fresco
jo te l’encendré
el tio de paper.
No me l’encendràs
el tio tio fresco,
no me l’encendràs,
el tio del detràs.
Tot i ja trobar-la anomenada com a "Tio-tio fresco" en alguns mitjans de premsa dels anys 90 del s. XIX, la primera referència que n'hem trobat és als números 22 i 24 de la revista nord-catalana Revue catalane (1908):
Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda, com a cançó de ball i amb el nom de "El tió fresco". Llorens afegeix:
"... La majoria de gent diu: El TIÓ, Fresco, es a dir, que mentres pronuncien la o final de fresco perfectament àtona pronuncien ben clarament tònica la de tió. Ho escrivi, doncs, així, com si es referís a un tió (boscall groixut destinat al foc de la llar) i no pas a un tío (amb la i tònica) com altres escriuen. D'aquesta manera, també, el darrer vers de la cançóneta, el tió de paper, té significat clar".
També sabem que era una de les cançons cantades als carnestoltes d'abans de la guerra.
La Dolors explica que la seva àvia la cantava fent ganyotes, com si interpretés dos personatges diferents.
