Les cobles del ram

Nom de l'informant: Rosa Balletinas i Paretas

Data i lloc de naixement: 1904 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència: Sarrià de Ter

On, com i de qui la va aprendre: ---

Lletra:

Ia en ve (ig) el sant diumenge
el sant diumenge del ram,
en pararem les taules
de palmes i de rams.

De llor i olivera,
quin ciri tan galant;
a dalt d'aquella sala
si hi ha un banc molt gran.

'L'un cap hi seu Sant Pere
'l'a(l)tre hi seu Sant Joan;
al mig dels dos deixebles,
Jesús està plorant.

- De què ploreu, vós pare,
de què ploreu vós tant?
- Bé en tinc que plorar, Pere;
bé tinc que plorar tant.

- Són tres de companyia,
la mort me'n van buscant;
l'un és el malvat Judes,
l'altre és el Baratan.

- L'altre és el barataire,
sempre està baratant;
barata lo sant Pare,
per trenta diners d'arjant.

El 'gafen i se'l juguen
la nit del dijous sant;
n'hin donen fel i vinagre,
quin beure tan 'margant.
Mentres bon Jesús bevia,
tot 'nava tremolant.

El(s) rius i les rieres,
el(s) blats que hi han pels camps,
les pedres precioses
pel mig se partiran.

Respon la dulça mare:
- No els hi vulguis tan de mal;
ara ve la qu(a)rantena,
tots se'n confessaran.

Compraran un(s) rosaris,
també los passaran;
i si tot això feien
i si tot això fan
tots ia se salvaran.

Observacions:

Aquesta cançó -anomenada habitualment com a "Cobles del ram" o "Goigs del ram"- la trobem recollida en fulls solts (1 i 2) i en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 i amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom de El castigo.

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Segons explica Joan Amades al segon volum de Folklore de Catalunya (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "... aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi...".

Entrevista realitzada per Àngel Daban, l'any 1980.