Cançons
L'amor és un aire
.................... amor,
un que no hi entengui gaire,
diga-li que l'amor és un aire
que s'enflama dintre el cor.
A dintre el cor s'enflama,
a dintre el cor hi fa niu;
que per més que el foc s'apagui,
sempre hi queda aquell caliu.
Dos ocells amb una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos joves amb una nena,
no s'hi saben avenir.
Si l'espiga és molsuda,
els ocells s'hi sostinran;
si la nena és carinyosa
tots els joves la volran.
Semblen ser quatre corrandes (cançons d'origen improvisat). Hem localitzat les dues últimes en diversos reculls. La primera referència que tenim és de Pau Betran i Ros que en publica un exemple de Collbató -Baix Llobregat- al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885):
—Dos pardals en una espiga
no s' hi poden sostenir,
dos fadrins en una nina
no s' hi poden avenir.
— Si 1' espiga es reforsada
els pardals s' hi atindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s' hi avindrán.
També n'hem trobat exemples molt semblants a la revista "Catalunya artística" de l'any 1901, recollides com a "corrandas populars" per General Ginestà:
Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos fadrins en una nina
no s'hi poden avenir.
Si l'espiga es reforsada
dos pardals si sostindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s'hi avindrán.
Collbató -Baix Llobregat-
Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos galans ab una noya
no s'hi poden avenir.
Si l'espiga n'es grosseta
dos pardals s'hi sostindrán
si la noya n'es bonica
dos galans no s'hi avindrán.
La Gleva -Osona-