Lletra:

El cel brillava milers d’estrelles,
era la Pasq(u)a l’hermosa nit
el vent llençava les camarelles,
cançon(s) alegres com un “borgit”.

Com el meu nòvio era solista
de l’Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa, saber un artista,
que està aquí el barri ple com un ou.
Io les com(p)tava des del balcó,
la dolça nota de la cançó:           (tabé era un pas doble)

Tan sols per tu, io vinc per tu, xamosa nina,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví.
És tant l'estimació que a mi em domina,
bé ho comprendràs com estaràs
soleta amb mi, ai sí!



Mentres cantava les camarelles
va caure un xàfec d'aplaudiments,
i ella li deia en ........ cistelles
quedaren plenes en pocs moments.
 
Li'n dón(a) ous frescos, dotzena i mitja
li'n deia un ànec pel seu xicot (?)
i ella li deia plena de ditxa:
Heus que t'estimo que t'ho donc tot.
Petons li 'nava tirar-li io,
que ia me feia molta ol·lusió:
 
Tan sols per tu, io vinc per tu, xamosa nina,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví.
És tant l'estimació que a mi em domina,
bé ho comprendràs com estaràs
soleta amb mi, ai sí!

(tabé era un pas doble)