Cançons
La minyona d'Andorra
Una cançoneta nova bé la sentireu cantar,
treta n'és d'una minyona que a la vall d'Andorra està.
Tres fadrins que la festegen, tot(s) tres s'hi volen casar,
i (a) l'un é l'hereu Riera, l'atre n'é l'hereu Cerdà,
l'atre n'é l'hereu del sastre, tabé s'hi pensa casar;
I un diumenge i a la tarda, i el Cerdà si se n'hi va;
-Déu la guard, Dona Maria, i de salut cum li va?
I a (v)on té la seva filla, que pe la casa no va?
-La me(u) filla és a la plaça, és a la plaça a ballar,
i ab el jove que ara balla pensant si s'hi casarà.
I el Cerdà gafa la mula, dret a la plaça se'n va.
Si li'n dóna u(i)adeta, u(i)adeta li tornà;
la segona u(i)adeta, ja se'n gafen pe la mà.
Set anells del(s) que portava i al dits els hi va posar,
i amb la noia de Dona Maria i el Cerdà s'hi va casar.
Tu festeja-la i jo pleideja-la,
veurem qui la'n cansarà.
És una balada amb diverses variants que trobem també amb el títol "La minyona de l'Empordà" o "L'Andorrana".
La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Compensación". Al mateix "Romancerillo" trobem una breu anotació d'una cançó amb el mateix nom que proposem: "La niña del valle de Andorra".
També l'hem trobat a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró - amb el nom de "L'Andorrana" - o al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll i Les Llosses als anys 1919 i 1920.
