Cançons

La figura del sereno o vigilant nocturn que rondava els carrers de les ciutats va néixer al s. XVIII, tot i que la primera notícia que n'hem trobat a Banyoles és del 1881. El servei sembla que va desaparèixer a finals dels anys 60.

Segons explica el músic i folklorista banyolí Rossend Palmada en alguns documents particulars, el cant dels serenos a Banyoles sempre havia estat en castellà tot i l'intent, l'any 1920, de traduir-lo al català, per part de l'Ajuntament. El cos de serenos liderat per Martirià Sutirà, "Tià Sereno", s'hi va negar al·legant que sempre s'havia cantat d'aquella manera i que així calia continuar fent-ho.

Adjuntem, del quadern inèdit "Banyoles folklòrica" (1974) de Rossend Palmada, les partitures de cada versió. La nova melodia proposada estava escrita pel mateix Palmada:

La Francisqueta Gibert era filla de mallorquins establerts a Banyoles als inicis del s. XX. De petita havia anat a l'escola La Vila (Baldiri Reixach) i, fora de l'escola, al Casal de Magdalena Aulina. De soltera va treballar a la sastreria Clè de Banyoles.