Lletra:

El meu pare és de Sarrià,
la mare de Santa (E)ugènia,
no puc esser més catalana,
si sóc vigatana,
sóc filla de Vic.

Des de petita la mare,
me va ensenyar a ser molt clara
i el meu pare sempre reia
(co)n la gent me'n deia:
- Baldirona em dic.

(I)o no sóc xerraire
ni sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni sóc xafardera.
I a cara a cara
(i)a dic les veritat(s):
sóc catalana,
pels quatre costats,
(I)a ho saps.

I el mocador me'n comoda,
(i)o no estalvio la roba,
porto llargue(s) les faldilles
que les pantorrilles
no vull ensenyar.

Sempre (i)a em rento ben neta
i amb colònia de l'aixeta
i amb perruques i pintures
i amb les manicures
(i)o no hi vull tractar.

(I)o no sóc xerraire
ni sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni sóc xafardera.
I a cara a cara
(i)a dic les veritat(s):
sóc catalana,
pels quatre costats,
(I)a ho saps.

I el meu nòvio volgué un dia
ballar un tango, en té mania,
(i)a li estan fent el mànec
no facis tant l'ànec
sèria li vaig dir.

(I)o (i)a n'estic satisfeta
de ser tan clara i tan neta.
I no fa res que m'ho canti
apa, no s'espanti
(e)s (a)guanti amb mi.

(I)o no sóc xerraire
ni sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni sóc xafardera.
I a cara a cara
(i)a dic les veritat(s):
sóc catalana,
pels quatre costats,
(I)a ho saps.