Cançons
La matadora de Prades
Enregistrament realitzat pel mateix cantador, Pere Costa i Rubirola, el març de 2023.
I a la plana de Vic,
si n'hi ha una viuda honrada,
n'ha mort el seu marit
amb una punyalada, oidà,
amb una punyalada.
L'ha anat a soterrar a l'ombreta d'un arbre;
el cap cobert de rocs, la cintura de rama.
I al mig de lo seu cos, un riu d'aigua hi passava,
no n'era aigua, no, la sang que en derramava.
No hem trobat recollida aquesta balada en cançoners antics. La menció de la "viuda honrada" recorda a la balada que recull Pelagi i Briz al quart volum de "Cansons de la terra" (1874) amb el títol "Lo fill de la viuda". La mateixa balada apareix recollida en diverses ocasions a l'Obra del Cançoner Popular: per exemple a la Garrotxa per Joan Tomàs i Joan Llongueras el 1923, amb el títol "El jugador fill de viuda", o al Ripollès per Palmira Jacquetti i Mercè Porta el 1934, amb el títol "Viuda honrada". També es recull en aquest mateix arxiu sota el títol "El fill jugador i el diable".
Més enllà dels dos primers versos, però, la cançó no té res a veure amb aquesta. Els versos que vénen a continuació els hem trobat com a fragment d'una balada recollida l'any 1934 per Joan Amades i Joan Tomàs al Segrià, també en el marc d'una missió per a l'OCPC, amb el títol "Noies de Perpinyà".
La melodia sembla correspondre al seu torn a una altra balada, recollida per primer cop per Pelagi i Briz al segon volum de "Cansons de la terra" (1867) amb el títol "Los fadrins de san Boy".
En Pere va néixer a Can Jou, al veïnat de Corts (Cornellà de Terri).
