Cançons

Prop d(e) una costa llevantina,
allà en terres de l'Empordà,
hi havia una petita masia
a la voreta del mar.

Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb sons petits,
donant exemples de ternura
com s'estima en els nois petits.

I a defora del mas tot són amors,
mes dintre la masia tot són plors i grans dolors;
una hermosa pageseta que vol fugir de casa,
el(s) vellets desconsolats, de testa nevada,
contemplen el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com los aucells.
Lam, lamlamlam,
lamlam...

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
cum les orenetes;
però del niu dels teus pares
te'n recordaràs,
cum les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà...

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser,
com los aucells.
Lam, lamlamlam,
lamlam...

Tu desitges esser lliure
tu lliure en seràs,                

       -això és el segon:-

com les orenetes.

       -Els primers:-

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,              
cum les orenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
cum les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà... Lalà!