Cançons
La mare
Es tracta d'un enregistrament de l'arxiu del Festival Càntut, dut a terme el 19 de novembre de 2022 durant el primer dinar de cantadors a l'antic restaurant Can Quirze de Cassà de la Selva.
El nen és petit,
i mig adormit
la mare se’l mira.
No el deixa mai sol
i, junt al bressol,
ditxosa sospira.
I mirant-se el seu fill amb amor,
ella pensa, tranquil·la i ditxosa:
-El meu fill val un món i un tresor!
I contenta, amorosa, li canta:
-Fes nones, reiet,
fes nones, fill meu,
que ets un angelet
que m’ha enviat Déu.
Li besa la cara,
li besa el front;
petons d’una mare,
lo més gran del món.
El nen ja és més gran;
la mare, plorant,
li diu cada dia:
-No surtis de nit,
i fuig del brogit,
treballa, estudia.
I tapant-li els defectes que té,
l’aconsella, amorosa, i el guia
pel(s) camins del treball i del bé,
que és lo que ella desitja i ansia.
-Escolta’m, fill meu,
prò jo t’haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal t’aconsella
deu ser algun ningú;
fes cas d’una vella
que sols viu per tu.
Veient-te avorrit,
de tots despreciat,
per què no has vingut
aquí al meu costat?
No abaixis la cara,
aixeca el front;
que et queda una mare,
lo més gran del món.
Es tracta d'un fragment de la cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes i Albert (1891-1943), empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa i Casals (1882-1942).
La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos i Ramos, "Goyita" (1890-1970) als anys 20. Aquí es pot escoltar en una interpretació de la cupletista Ramoncita Rovira i Garriga (1902-1964). Dyango la va tornar a popularitzar amb una versió que data de l'any 1989.
La Carme Suñer recita les estrofes de la cançó i en canta la tornada. Per això, la partitura que incloem només té en compte aquesta última.
