Observacions:

Es tracta d'una cançó popular cantada en ambients de taverna i d'excursionisme amb un origen incert, datable segurament a finals del s. XIX. La melodia de les estrofes és semblant a la segona part del popular "Vals de la Lolita", conegut també amb els títols "Contigo yo soñé", "Vals suñé" i, com hem trobat al web aragonès Arafolk, també com a "Vals de Caifás", "Chuntos" o "Vals de ensueño”. Aquí se’n pot llegir la partitura, i aquí se’n pot escoltar la interpretació de Peret Blanc en un reportatge per a Televisió Espanyola de 1988.

La primera notícia que tenim de "La Taitona" és en un poema dins el setmanari satíric barceloní L'Esquella de la Torratxa del 20 d'octubre de l'any 1883, on es parla de la "Titona":

A la Catalunya Nord es canta una cançó popular de caramelles (o "goigs dels ous", com s'anomenen en aquella regió) coneguda com "La Titona" o "Ai, Titona". Aquí en tenim un exemple. I aquí n'adjuntem la lletra que canten:

Segons llegim a la tesi doctoral de Clara Vilarassa "La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó", el poeta i activista de Perpinyà en recollia una estrofa l'any 1919 al seu treball "El sotadialecte català de Perpinyà i de la Plana de Rosselló".

Al gener del 1963 en trobem una referència a la revista "Horizontes" de Banyoles:
 

El grup La Trinca en publicava una versió l'any 1977 dintre l'àlbum "Vestits de milionaris" amb el nom de "Tetona". L'any següent, Artur Blasco la recollida a Ansovell (Alt Urgell) amb el nom de "La Teitona", que ha recopilat més tard al volum II de "A peu pels camins dels cançoner". El 1979 el grup Cap de Creus i també Els Pescadors de l'Escala en van publicar una altra versió.

Molt més tard, l'any 1996, el cantautor rossellonès Jordi Barre publicava el disc "Tradicionals", que també incloïa una versió de "La Taitona". 

Hem trobat també aquesta cançó recollida al Tarragonès els anys 1984 i 2014, publicada dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.