Cançons
Els estudiants de Tolosa
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965.
A la vila de Tortosa,
n’hi han tres estudiants
que en segueixen els estudis
per poguer ser capellans,
per poguer ser capellans.
O bé capellans o frares, metges o sal(u)sians.
Un dia, sortint d’estudi, a pilota estan jugant.
Mentres que estaven jugant, (?) estan passant,
comencen de tirar xanxes, xanxes vénen, xanxes van.
Si els en prenen i els en lliguen, a la presó els van manant.
El més petitet plorava, mi(t)jancer no plora tant.
El més gran els aconsola: -No ploreu, els meus germans;
tenim un germà dins França, seguidor del rei d'Orland,
li enviarem una carta i el tindrem aquí l’istant.
Mentres llegia la carta llàgrimes baixen cara avall.
Ja en manda un dels seus criados: -Neu-ne a gornir el xivall blanc,
no pas el que hi va corriendo, sinó el que hi va volant.
És una cançó que va estar molt estesa i que es troba a la gran majoria de cançoners, normalment amb el nom d' "Els estudiants de Tolosa". Sovint, com en la versió d'en Cisco de Can Batlle, la història pot situar-se, per semblança fonètica, a Tortosa. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí també hi ha la versió de l'any 1871 a "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.
Al seu Cançoner Popular, Aureli Capmany emmarca la cançó en uns fets ocorreguts el dia de Pasqua de l'any 1331 o 1335 a Tolosa.
En Cisco era del poble de Beget, que des de 1969 forma part del municipi de Camprodon.
