Cançons
De les que es volen casar
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Quant un fadrí se'n va a demanar una noia si li volen dar,
si li'n fan de contesta que no té tal intent;
que la miona és jove i no li'n passa del temps.
La miona sent això, s'aixeca i fa seva r(a)ó:
-Deixeu-m'hi casar, pare, puig que en a mi em ve bé;
que si no tinc vianda, aixís no la perd(e)ré.
(Qua)n el seu pare sent això, s'aixeca i n'agafa un bastó.
En diu en a la filla, li'n diu resoltament:
-T'hi llevaré la vida, si no mudes d'intent!
(Cont) el fadrí sent això, s'aixeca i fa seva r(a)ó,
i en diu en a la noia: -I anem passant el temps,
que quan ne serà hora, los dos ens casarem.
(Qua)n el seu pare sent això casa la filla promptament.
Pensant-se acomodar-la, li n'ha sortit al revés;
pares que en teniu filles, preneu exemple d'aquest.
Els perdicadors perdiquen que es casin a gust seu,
que us trenquin el respecte encara que no vulgueu.
És una balada que només hem sabut trobar aplegada al Cançoner de Joan Amades, amb el nom de "Mal pare", cantada per una dona de Riu (Cerdanya), el 1918.
Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.
El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA
La Núria era del poble de Beget, que des del 1969 forma part del municipi de Camprodon.
