Cançons
El soldat i la pastora
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia és de Pere Coma i Puigmal. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Quan(t) el soldat ve de la guerra
ne troba una pastorel·la:
-Pastorel·la, bon jour, bon jour,
voleu llogar un jolie pastor?
-Vós de pastor no en feu la mina,
porteu es(c)asa i carrabina;
i al coll porteu vostr(o) xarpó,
no en feu pas aires de pastor, no.
-Ni tampoc vós, la dimosel·la,
no en feu aires de pastorel·la;
sou blan(x)a com un llessamí,
i les pastorel·les no són pas així(s).
Vols te’n venir, gentil pastora,
vols te’n venir una horeta sola?
I a l’ombreta d’un verd jolie
floreix i no grana el romaní.
La pastora s’hi és e(s)cusada,
que el seu pare la n’ha cridada:
-Veniu demà al dematí,
que a les onze hores jo seré aquí.
El soldat prou (a) hi ha anat;
la pastorel·la l’ha ben enganyat.
La primera referència que tenim d'aquesta cançó estròfica és de l'any 1853, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", amb el títol "Canción pastoril que parece rosellonesa".
En versions més llargues, es troba en molts cançoners amb diverses variants musicals però no tantes de lletra. Porten per títol "La pastorel·la" (recull de Pelagi Briz de l'any 1874), "Quan el soldat ve de la guerra" (a l'Obra del Cançoner Popular — l'any 1927— o al Fons de Música Tradicional, any 1945) o "El soldat i la pastorel·la" (Cançoner de Pineda, any 1931).
Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.
El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La Rosa era del poble de Beget, que des del 1969 forma part del municipi de Camprodon.