signatura_PNC2022.jpg

Santa Quitèria

Nom de l'informant: Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot"

Data i lloc de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)

Municipi de residència: Cassà de la Selva

On, com i de qui la va aprendre: Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Si n'hi ha una nineta,   li'n volen donar marit,
present la salut i vida   se n'ha arracat a fugir.
De tres germans que en tenia,   la cercaren dia i nit;
la troben adormideta,   a la voreta d'un camí.
Ja un germà en diu a l’altre:   -Si la matarem aquí.
(I)a li'n venten garrotada,   la testa li'n fan sortir.
La testa ha caigut a l’aigua,   l'animeta al Paradís,
i allí on t'hi ha caigut la testa   s'hi ha format un monestir.
El sobretaula és de plata   i el monestir n'és d'or fi,
i el capellà que hi diu missa   n'és el mateix Jesucrist.
Els escolans que hi alteren   són àngels del paradís;
la dona que hi fa l’oferta,   la mare de Sant (N)arcís.

Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos de mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.



 
 

Observacions:

Aquesta balada, també coneguda com els "Goigs de Santa Quitèria", la trobem recollida per primer cop l'any 1853 dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals. Més tard, l'any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al "Romancerillo catalán".

L'any 1867 també l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans".

També apareix la cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1920, o al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens recollida com a cançó de bressol. Joan Amades, que la recull d'una dona de Riu (Cerdanya) l'any 1919, també la inclou en aquest apartat, tot i que explica que és més emprada com a cançó de capta.

També l'hem trobat recollida amb el mateix títol que presentem dintre l'Obra del Cançoner Popular a Sant Llorenç Savall, durant els anys 1924-1925.

N'hem trobat una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.   

Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003. La cançó la va versionar el mateix grup a l'àlbum PANTONE 368 l'any 2006.