signatura_PNC2022.jpg

Goits de Nostra Senyora de Montserrat

Nom de l'informant: Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot"

Data i lloc de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)

Municipi de residència: Cassà de la Selva

On, com i de qui la va aprendre: Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Són fetes amb gran primor
les costes de Montserrat,
per la gala de Maria
i de son fillet amat.
Preciosa i moreneta
és la verge de Montserrat.

Hi havia un pastoret
que pujava allí tot sol
per guardar los anyelets,
pujava de Monistrol.
Cabridets i anyelets
formen un preciós ramat.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Un dissabte i a la tarda
gran cantúria es va sentir,
de tan harmoniós sonido
que li apareixia diví,
sens veure persona humana,
quedà tot embalassat.
Preciosa i moreneta
la verge de Montserrat.

So(s)presos d'aquest misteri,
en donaren part al rector
i a(ne)l bisbe de Manresa
per ser-li superior.
Luego unit amb companyia
lo anaren a averiguar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Feta allí la diligència,
sentiren bé la cantúria
i encontraren en la cova
la morena verge i pura
i a lo qual és venerada
i en son soberano altar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Si anau a la iglèsia
la veureu com s'hi està:
és tota sobredaurada
i no es cansa de mirar,
si bé que n'és moreneta
però infundeix majestat.
...

Setanta-(i)-quatre llànties
que en cremen davant l'altar,
totes són de plata fina
menos una que n'hi ha,
que és la llàntia del rei moro,
ja mai l'han vista cremar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Una nit la van encendre
i un àngel del cel baixà.
- I apagueu aqueixa llantia
o sinó el món s'ensorrarà,
que és la llàntia de Napanto,
que aquí no hi pot cremar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Tretze són les ermites
i dotze los ermitans
que de tan senzills que són,
els aucells van a ses mans.
Tenen vida solitària,
l'esprit de Déu elevat.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Hi ha comunitat de monjos
i també los escolans
que amb músiques i cantúries
alaben a Déu i els sants,
també a la verge Maria
des que la van trobar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Tots anys pel vuit de setembre
prou sembla una professó
de Catalunya i de França
i també de l'Aragó.
És immensa la gentada
que hi va allí a visitar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.


 

Observacions:

L'any 1853 Milà i Fontanals en publicava un comentari a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "La lámpara del rey moro" i la relacionava amb el santuari de Montserrat. 

A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya la trobem també amb el nom de "La verge de Montserrat" (Figueres, 1926) o "Goigs de Montserrat" (Verges, 1928-1929).

Al bloc de "Goigs i devocions populars" trobem aquests mateixos goigs, la referència més antiga dels quals és de l'any 1893.

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003.