Cançons
Els gats de Codina
Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.
Una cançó vu(i) cantar,
d'atres no puc
dels trets de Co(rt)ines
que en són molt g(r)orjuts.
Si ho són més,
no ho poden ésser,
que n'han fetes més
que no pas l'avi Serraller.
Van envoltant l'olla,
l'olla n'és calenta,
per mala fortuna
(i)a els hi varen atrapar,
i un bot daltabaix
se varen escarmentar.
I el negre
deia en el virat:
-Jo (i)a en sóc ben fart.
-Io no pas ben bé.
-Quina els hi en farem?
-Io la tinc pensada:
(Con) les dones a(n)iran al rebost,
nosaltres les seguirem
i atràs de la porta
i ens amagarem.
L'endemà dematí,
quan vindran a obrir,
i un bot a defora
i salts a fugir.
Les dones diran:
-Dimoni del gat
(a)ixò és que ahir al vespre
no hi (ha)via tancat.
La culpa de tots
la té la criada,
que culpa el(s) gats,
n'és molt descuidada.
No en tenca les olles,
ni en tenca els fogons
i a dalt del rebost
n'hi tenca els gatons.
I el que l'ha dictada
jo vu(i) ben dir:
l'hereu Muntanyola,
fill de Sant Martí.
Es tracta d'una versió de la cançó recopilada per primera vegada a Talarn (Pallars Jussà) per mossèn Vicens Bosch. Apareixia publicada al número 79 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (agost de 1901).
Al mateix any, apareixia publicada una altra versió amb el nom de "Los gats de Can Cots" al cançoner "Cançons populars catalanes" de Joan Guasch. Posteriorment, també la trobem al "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró, aplegada a Bagà (Berguedà).
En Cinto Guàrdia va néixer al llogarret garrotxí d'El Torn (Sant Ferriol) i residia a Miànigues (Porqueres).