Cançons

I una cançoneta nova   la’n sentireu cantar,
treta n’és dels soldats nous,   dels que n’han d’anar en batalla.
I a la batalla del rei   molts (a) hi van, no en tornen gaires.
I els gafaren d'en dos en dos   Barcelona los manaren:
-I en aquí teniu el(s) soldats nous,   i és lo que vostès demanen.
No n’han sigut mai aprovats,   no en són pràctics de les armes.
Se’n passegen pel(s) carrers   cantant cançons i romanços.
I el nostre gineral   i el pendrem com a pare.
(Con) ens pensarem dormir,   sentirem xiular les bales;
com ens pensarem menjar,   sentirem tocar llamada.
Se’n ve l’hora de marxar,   tot són plor(o)s i llantos.
I és, Reina de Montserrat,   ara és hora d’ajudar-mos.
Montserrat encara es veu,   Montserrat és prop de nostres cases,
Montserrat ja n’és perdut.
Que si cas podem tornar   (i)a vindrem a vesitar-vos.
Cantaran los capellans i frares   també cantarem nosaltres.