Cançons
La monja enamorada
Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.
I a dintre Barcelona si n’hi ha un convent,
si n’hi ha una monja que hi passa turment.
La mare amadessa (?) sempre li està dient:
-De què en ploreu, mongeta, tan alegrament?
-Jo en ploro(c) un jove que el veig en aquí al davant.
Si acàs no m'hi caso me moriré aquest any.
-Moriu-s'hi, mongeta, verge enterraran,
ni enlloc de l'iclèsia, ni enlloc del convent,
sinó un cementiri com la mateix(a) gent.
Farem dir-hi un ofici, totes an(a)irem,
cantarem alabances del bon Jesús del cel. (?)
La primera referència que hem trobat d'aquesta balada és de l'any 1867; Francesc Pelagi Briz la publicava al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" amb el títol "La monja". Més tard, l'any 1882, Manuel Milà i Fontanals la recollia dintre el "Romancerillo catalán", amb el nom de "Mala para monja".
Al s. XX apareix en uns quants cançoners més: "Cançons populars catalanes" (1901) de Joan Guasch, "30 cançons populars catalanes" (1916) d'Adolf Carrera i al Cançoner de Pineda (1931) de Sara Llorens. També fou aplegada en la missió de recerca de l'Obra del Cançoner Popular a Les Planes d'Hostoles, l'any 1922.
En Cinto Guàrdia va néixer al llogarret garrotxí d'El Torn (Sant Ferriol) i residia a Miànigues (Porqueres).
