Cançons
Cançó de Sant Nicolau
Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.
(...) escuela
serà p(u)r un patró.
Caritat, senyores,
caritat, sisplau,
que en venim de Roma,
que en portem corona
de Sant (M)icolau.
Visca la pau!
És un fragment de la cantarella de captiri de Sant Nicolau.
Segons Joan Amades, el captiri de Sant Nicolau havia estat molt estès arreu, sobretot a la Catalunya vella. És per això que existeixen unes quantes versions d'aquesta cançó. Per Sant Nicolau
(6 de desembre), la mainada —només els nens— formaven colles per anar a captar menjar per les cases. Un dels nois, el més gran, anava vestit de bisbe imitant la figura d'aquest sant. Per saber-ne més, cliqueu aquí.
Segons el lloc, Sant Nicolau era o bé patró dels nois, bé dels nois que anaven a estudi o bé dels escolans.
N'hem trobat una versió ja l'any 1874 dintre "La Renaxensa : periódich de literatura, ciencias y arts" escrita per Gaietà Vidal:
Sant Nicolau,
Bisbe de Pau,
Pansas y figas
y nous y olivas
y tot lo que volgau;
Caritat, senyora,
caritat si os plau
Que'n venim de Roma
Que'n portam corona
De Sant Nicolau.
Bisbe de Pau etc.
Més tard, l'any 1887, n'apareixia una altra recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica":
Sant Nicolau de la confessió,
tres poncellas per nostre Senyor;
Caritat, senyora,
Caritat, si os plau;
Que venim de Roma
Y portém corona
de Sant Nicolau.
Segons Bosch de la Trinxeria, els dos primers versos caldria escriure'ls: "Sant Nicolau salvá de confusió - tres poncellas de nostre Senyor".
En Cinto Guàrdia va néixer al llogarret garrotxí d'El Torn (Sant Ferriol) i residia a Miànigues (Porqueres).