Cançons
La Pepa
Entrevista realitzada per Albert Massip, l'abril de 2015.
A la torre xica, i a la torre gran,
si n'hi ha una noia
que de tant mimada no la'n casaran.
-I en ont és, la Pepa, que no en sigui a dalt?
-N'és a la ribera, a rentar el davantal,
per anar bonica la nit de Nadal,
Mentres l'en rentava, passa el seu galant:
-Què hi fas aquí, Pepa, què hi fas aquí tant?
-Rento les faldilles, també el davantal,
per anar bonica la nit de Nadal.
La'n gafa i la'n puja sobre el seu cavall;
la sella n'és verda i el cavall n'és blanc.
Pels carrers de Lleida els en passa plorant:
-Per què plores, Pepa? Per què hi plores tant?
-Penso pels meus pares quant ho sab(e)ran;
en són gent sentida, podè es moriran.
-Si es moren, que es morin, ja els enterraran,
capellans i frares no n'hi faltaran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.
Es tracta d'un fragment de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa galant" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom títol "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853). També la trobem recollida aquí,
al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz
. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".
Mn. Jacint Verdaguer
va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original.
La Leonor va néixer al veïnat de Corts (Cornellà del Terri) i resideix al de Mata (Porqueres).