Cançons
La lletja
Entrevista realitzada per Albert Massip, l'abril de 2015
A la terra del bon pa
si en varen casar una noia;
la lletja varen casar
amb el més garrit dels joves.
La lletxa, la lletxa!
Les noies de Bonparné
diu que estan molt enfadades
perquè el nuvi s'ha prendat
d'una lletxa sense gràcia.
La lletxa, la lletxa!
Més el nuvi està content
tot mirant la seva dona
perquè veu que el seu cor
és un niu de gràcies dolces.
La lletxa, la lletxa!
L'hermosor que tothom veu
amb el temps es torna lletxa;
l'hermosor de dintre el cor
si s'estima dura sempre.
La lletxa, la lletxa!
La primera referència que tenim d'aquesta cançó és de la mà de Milà i Fontanals. La recull dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "Tal para cual" on s'anomena la noia com "La Xorxa".
L'any 1906, Sancho Marraco n'adapta una versió titulada ja "La lletja" per ser interpretada amb piano i, com a mínim des de l'any 1914, també l'harmonitza per a cor de 4 veus mixtes.
L'any 2000, Artur Blasco en recull una versió anomenada "A la terra del poc pa" i recollida a Bagà, dintre el volum II de "A Peu pels camins del Cançoner". Aquesta té una similitud important amb la recollida per Milà i Fontanals.
La Leonor va néixer al veïnat de Corts (Cornellà del Terri) i resideix al de Mata (Porqueres).