Cançons
Fes-te encí, fes-te ençà
Fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa, que em fas nosa;
fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa per ballar.
Quan el pare no té pa
la cana(i)a, la cana(i)a;
quan el pare no té pa
la canalla fa ballar.
Es tracta d'una cançó coneguda també com a ballet (galop de cortesia) que trobem també amb el nom de "Fes-te encí, fes-te enllà". Tot i que no ho hem pogut comprovar, sembla que com a mínim la primera cantarella la trobem recollida per Vicenç Bosch l'any 1906 dintre "Balls antics del Pallars"; és així com ho expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936).
Amb aquesta forma que presentem, també la recull Josep Crivillé al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981).
La segona cantarella és una cançó de ball rodó infantil de la qual en tenim una primera referència dins "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós, amb la mateixa lletra:
Sembla però que la cançó és més antiga: Francesc Pujol i Joan Amades recullen al "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) escriuen de l'existència d'un manuscrit del segle XVIII, segurament barceloní, per a ús d'un sonador de violí que conté una tonada amb el nom de "Villano" i que és una variant de "Quan el pare no té pa".