Cançons
Les nenes maques de Bonmatí
Les nenes maques de Bonmatí, de Bonmatí,
s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,
les nenes maques de Bonmatí, de Bonmatí,
s’alcen i reguen i fan pipí.
Jo també en regot el meu hortet,
faves i robes (?), faves i robes (?),
jo també en regot el meu hortet,
faves i robes (?) i julivert.
Julivert meu, com t'ets tornat?
Sense cap fulla, sense cap fulla,
julivert meu, com t'ets tornat?
Sense cap fulla i el cap pelat.
És una variant local de la cançó coneguda com "Les nenes maques al dematí". La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és dins "Ethologia de Blanes", un volum sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta. L'autor en copia 8 versos:
Las noyas macas
De bon matí
Cuydan y regan
Lo seu jardí;
Jo també rego
Del meu hortet,
Favas i pésols
Y julivert.
També n'hem trobat un parell de referències escrites a l'Obra del Cançoner Popular. Una recollida l'any 1932 a La Bisbal de Falset (Priorat) amb el nom d' "A la carretera de Sarrià" – que acaba amb els primers versos del que seria aquesta cançó – i l'altra, anomenada ara sí amb el nom que coneixem, dintre el cançoner "Les cançons de Mataró" (edició de Jaume Arnella del 2004 sobre missió de recerca dels anys 1932-1933 de l'Obra del Cançoner Popular, a càrrec de Joan Tomàs i Esteve Albert).
L'any 1969 el cantautor (i posterior actor) Miquel Cors publicava en un disc aquest cançó presentada amb el nom de "Els pesolets
" i ja com a cançó popular catalana.
Segons s'explica, darrera aquesta cançó d'aparença infantil hi ha un missatge adreçat a instruir les dones en la seva higiene íntima.
