Cançons
El gitano
Entrevista realitzada per Ferran Ros, el novembre de 2013.
Una vida d'un pobre home
que tenia una filla per casar;
enamorada d'un gitano
i no sap com desvesar-la.
-Tu que estàs tan ben vesada
cuina, cuina i fogons,
casadeta amb un gitano,
quatre pedres per fogons.
-Si quatre pedres tinc jo, pare,
les penes seran per mi;
però el meu cor sempre en desitja
un gitano per marit.
-Tu que estàs tan ben vesada
dormir en cotxa i matalàs,
casadeta amb un gitano
i a la paia dormiràs.
-Si a la paia en dormo pare,
les penes seran per mi;
pro el meu cor sempre en desitja
un gitano per marit.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic "Gent Nova", de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget", amb el títol "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) – formació del mateix Arnella – o El Pont d'Arcalís (1998).
Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A peu pels camins del cançoner", durant els anys 80.
També està recollida – amb algunes estrofes diferents – l'any 2005 a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
