Cançons
El pobre alegre
Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.
Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric,
perquè me la passo
molt més divertit.
El dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rento(c) la cara
i és fora la son.
I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat!
Me'n vaig la taverna
a fer-ne un vas de vi,
i en surt la mestressa:
-Noi, no et puc servir.
Me'n vaig al flequer
i a buscar-ne un pa
i en surt la mestressa:
-Per tu no n'hi ha.
Me'n vaig a cal sastre
i a fer-ne fer un gec,
i en surt la mestressa:
-I on va aquest ximplet?
Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric,
perquè me la passo
molt més divertit.
Dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rento(c) la cara
i és fora la son.
I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat!
Aquesta cançó la trobem de forma estesa sobretot com a nadala, amb la tornada més habitual "jo canto i m'alegro / quan Jesús és nat". La primera notícia que en tenim és de l'any 1887: n'apareixia una versió recollida per Joan Segura i Valls (1844-1909) al llibre "Miscelánea Folk-lórica" (amb la tornada religiosa).
Però l'any 1913 al "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró (1879-1969) ja apareixia amb una tornada diferent: "jo canto i m'alegro / i visc ben xalat".
L'any 1917 n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic "Gent Nova", de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès). La tornada en aquest cas és: "jo canto i m'alegro / i estic molt trempat".
N'hem trobat un altre exemple al "Cançoner del Ripollès", recollida a Les Llosses els anys 20, que diu "jo canto i m'alegro / i en visc molt trempat". L'acompanya una versió amb la tornada religiosa.
No sabem si la variant que presentem, amb cap connotació cristiana, és anterior o posterior a la més habitual. A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n'hem trobat una versió recollida a la casa de la caritat de Barcelona d'un home del Berguedà, l'any 1926, on apareixen les dues tornades per separat. Els autors aclareixen sobre la segona: "és la tornada que es canta fora del temps de Nadal".
