Cançons
Don Joan i don Ramon
Entrevista realitzada per Albert Massip, l'agost de 2013.
Quan jo n'era petitet, la me(u) mare m'estimava,
me'n posava al bressolet, quan dormia, mai plorava.
Ara me n'ha fet grandet, me n'han donat a les armes,
i en el servicio del rei molts n'hi van, no en tornen gaires.
Bé n'he tornat, trist de mi, amb vint-i-nou punyalades,
el cavall porta les nou jo en porto totes les altres.
Els dos primers versos pertanyen a la balada "En Toca-sons", sobre el bandoler d'aquest nom, i la resta de la lletra a la balada "Don Joan i don Ramon".
La segona és una balada estesa arreu d’Europa. En català ja la trobem recollida amb aquest títol a partir del s. XIX. Al “Romancerillo catalán” (1882), Milà i Fontanals l’anomena “El guerrero mal herido”. Pelay i Briz n’inclou tres versions – una de les quals marcada com a mallorquina – al tercer volum del recull “Cansons de la terra” (1871), amb el títol “D. Joan i D. Ramon”. Briz escriu:
“¿Serán aquesta cansó y la que la precedeix, dos trossos de una ó duas versions primitivas sanceras? ¿Serán dos cansons diferentas? Dos cansons diferentas no las creyem. Dos trossos de dos versions en diferent metro, potser. En totas las versions estrangeras també hi entra lo cavall y en unas mort embruixat, en altras plé de nafras, y no 'n manca una que 'l fa finar sense camas perque una bruixa las hi talla.”
A l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya també apareix recollida en diverses ocasions, per exemple a Menorca en la missió de recerca Samper-Ferrer de 1932.
L'afegitó dels versos inicials de la balada "En Tocasons" sembla ser antic. L'hem trobat en diverses versions de la cançó recollides a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: a Amer (Selva) l'any 1924, a Besalú (Garrotxa) l'any 1926 i a Vilabertran (Alt Empordà) l'any 1927.
En Joan va néixer al nucli de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri).