Cançons
El gitano
Gravació feta el 29 de febrer de 1970 a l'hostal de Ca l'Enrica, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells. La fotografia està extreta del cançoner "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura".
La desgràcia d'un pobre home
en té una filla per casar,
namorada d'un gitano
i no la'n pot deso(lb)idar,
namorada d'un gitano
i no la'n pot deso(lb)idar.
I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
(I)a n'estàs avesadeta
dormir en cotxa i matalàs,
casadeta amb un gitano
i a la paia dormiràs,
casadeta amb un gitano
i a la paia dormiràs.
I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
(I)a n'estàs avesadeta
i a menjar conill rostit,
casadeta amb un gitano
menjaràs carnús podrit,
casadeta amb un gitano
menjaràs carnús podrit.
El meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
(I)a n'estàs avesadeta
i a portar bonics vestits
casadeta amb un gitano
els portaràs espeiotits,
casadeta amb un gitano
els portaràs espeiotits.
El meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
I en vénen mercats i fires,
tu també hi hauràs d'anar
amb una criatura als braços,
la cistella a l'altra mà,
amb una criatura als braços,
la cistella a l'altra mà.
I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget", amb el titolarità "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) – formació del mateix Arnella – o El Pont d'Arcalís (1998).
Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A peu pels camins del cançoner", durant els anys 80.
També està recollida – amb algunes estrofes diferents – l'any 2005 a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
